Els diumenges que som a casa ens agrada veure la sèrie d'animació
Sazae-san que fan al canal
Fuji TV. Aquesta sèrie explica la vida d'una família típica japonesa els Isono-Fuguta.
Viuen a la típica casa japonesa i són la típica família tradicional japonesa. La casa és dels avis i el marit de la filla gran ha anat a viure amb ells, per això són els Isono-Fuguta. Molt sovint es poden veure a les bústies japoneses dos noms de família, això vol dir que els fills viuen amb els pares.
Sazae és la filla gran té 24 anys i esta casada amb el típic salaryman, tenen un ten petit de 3 anys.
Crida l'atenció que els dos germans petits de la Sazae siguin molt més joves, de 9 i 11 anys. I els avis/pares ronden la cinquantena. Però té un motiu molt lògic que us explicaré de seguida.
El còmic de Sazae va ser creat durant la post guerra, l'any 1946. Malgrat que no se'n fes referència el més segur és que el pare hagués anat a la guerra, la Sazae doncs va néixer abans i els fills desprès.
Hi ha tota una generació de pares amb diferències d'edat molt grans respecte als seus fills, l'avi de l'Aya per exemple va restar dos anys empresonat pels soviètics desprès de la guerra i no va poder tenir fills fins que va poder tornar a casa tot hi que es va casar abans de ser allistat.
L'aniversari que es celebra enguany és el de la sèrie d'animació que es va estrenar el novembre de 1969. La particularitat d'aquest programa és que no ha canviat pràcticament en 40 anys, per exemple la moda, les cases i la tecnologia és igual que fa 40 anys o fins hi tot més, no hi han telèfons mòbils ni ordinadors, ni pràcticament eletrodomèstics. És com si la família Isono visqués als anys 60.
Una altra particularitat és que els mètode d'animació que s'utilitza és tradicional, això vol dir que es pinten les làmines d'acetat a ma i que després es fotografia fotograma per fotograma d'amunt de decorats a gouache que canvien en cada animació. No hi cap efecte digital.
Les veus es graven d'una tirada quan l'animació està enllestida, sense escenes ni interrupcions.
És un cas molt especial al Japó, de fet són els únics que encara treballen així.
Per celebrar els 40 anys de l'animació, la cadena ha produït una
sèrie amb actors que reproduirà les escenes més divertides dels populars personatges.
Dubto que aquesta sèrie surti mai del Japó, és massa japonesa i costaria d'entendre per un públic acostumat a la fantasia i als grans efectes especials de l'anime actual.
L'altre dia vam haver d'anar a l'ajuntament de Hiratsuka, aquesta ciutat, petita, pels estàndards japonesos té uns 260.000 habitants, l'edifici de l'ajuntament és un complex de diferents construccions en una mena de campus. Alguns dels edificis tenen una aquitectura remarcable, altres són tant lletjos que sembla que els hagi projectat l'arquitecte municipal de l'època de Porcioles.
Aquest és l'edifici que més m'agrada, tot i que necessitaria un capa de pintura. Quin problema tenen els japonesos amb el manteniment dels edificis públics?
Aquest és l'edifici central, com la majoria d'ajuntaments està coronat amb una torre de vigilància de poder guaitar la ciutat en cas de desastre.
