dimecres, de setembre 28, 2011

"Blind", és més cec qui no hi vol veure...

"Blind" que vol dir cec en anglès, és el títol d'un curt-metratge de 5 minuts sobre el què podria esdevenir el futur del nostre país, Japó.
És la història d'un jove salaryman a punt de ser pare en un suposat Tòquio post-nuclear, un dia agafa el tren per anar a la feina i es veu submergit dins d'una història surrealista en la que participa un gran mural del famós artista plàstic Okamoto Taro.
Hi ha poca gent pel carrer i molt distant, tothom portant màscares protectores contra la radiació, i ocells mutants amb més ulls del normal.
Pel camí refusa signar una petició popular que vol demanar al Parlament que investigui les reponsavilitats de l'accident nuclear, "obre els ulls citadà, no deixem que els polítics facin el què volen", diu el cartell de duu la noia.
En el se veu viatge oníric el protagonista es troba amb una nena que li resulta familiar, també duu màscara, en treure-se la descobreix una gran cicatriu al coll, potser la sequela d'una intervenció quirúrgica, provocada per algun tipus de càncer. La nena saluda a l'home i li diu "papa", aleshores aquest té un flash-back d'un passat que no ha arribat encara, però que podria ser.
A la fi l'home es treu la màscara per veure-hi millor i es troba al l'estació de Shibuya davant el mural d'Okamoto Taro, en un Tòquio normal.
La moral, no girar l'esquena als problemes d'avui ingonant-los, o ens en penedirem de les conseqüències en un futur.
Japó és un país que s'ha de replantejar moltes coses, una d'elles és el tipus d'energia de la que volem dependre d'ara en endavant.

Fotogrames de la peŀlícula: una mestressa sortint amb el seu fill cap a l'escola primària...

Dues estudiants de secundària amb màscares personalitzades com només les adolecents
japoneses saben fer...

La nena misteriosa al tren...

"papa"


Fa un parell de dies vaig sentir a RAC1 que el pilot manresà Toni Elies vindria al Japó obligat per contracte, però que si pogués triar no vindria per por a la radiació. El circuit de Motegi està a 150km de la Central de Fukushima, molt lluny de la zona de risc que té un radi de 30km al voltant de la central. Com bé apuntava el company @BadiuMicacos en una piolada, de què té por un paio que arrisca la pell dia a dia a més de 200km/h? Toni Elias és un d'aquells personatges de la màscara. 

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

El problema és que cada dia n'hi ha més de cecs d'aquests...

maria ha dit...

Fa bona pinta...la nena de l'abric vermell em recorda una mica a "La llista de Schindler".