Enquesta sociològica

Entre els dies 24 i 26 de setembre d'aquest any l'empresa goo Research especialitzada en investigacions sociològiques va enquestar 1.044 voluntaris a traves d'Internet. La pregunta era prou senzilla com complicada la seva la resposta.

Què faries si poguessis ser dona per una vegada?

El resultat va ser que només un 49.4% dels enquestats que van respondre eren homes, mentre que un 50.8% van ser dones qui van respondre.

És clar que el que interessava era saber l'opinió masculina.

Els grups d'homes que van respondre es van repartir així: 5.8% adolescents, 12.7% més de vint, 32.3 més de trenta, 27.6 més de quaranta, 12.3% més de cinquanta, 9.3% més de seixanta.

I la cosa va anar així:

Què faries si poguessis ser dona per una vegada?

1. Ser tractada com una reina en un restaurant car, per un home. 100pt

2. Tenir un fill. 76.0pt

3. Ser afalagada en una cita. 60.7pt

4. Dur sostenidors. 59.3pt

5. Dur faldilla. 55.3pt

6. Gaudir d'un tractament total de bellesa. 54.7pt

7. Dur els cabells llars. 53.3pt

8. Gaudir de serveis exclusius per dones. 52.0pt

9. Maquillar-me. 51.3pt

10. Viatjar als vagons exclusius per dones dels trens. 40.0pt

11. Anar a un Buffet lliure de pastisseria. 33.3pt

12. Declarar-me el dia de Sant Valentí al meu enamorat. 32.0pt

13. Deixar la feina després de casar-me. 32.opt

14. Dur sabates de taló. 22.0pt

15. Dur mitges i pantis. 21.3pt

 16. Anar de compres amb la meva filla i la meva mare. 21.3pt

17. Barallar-me per les ofertes. 20.0pt

18. Fer que als "guiris" se'ls caigui la baba. 18.7pt

19. Fer-me la manicura. 16.7pt

20. Anar a un concert d'un grup de nois. 11.3pt

Us voldria comentar alguns punts de l'enquesta.

Començaré pel més fàcil i en el qual estic implicat, el 18è. És un fet consumat que els homes estrangers ens agraden les japoneses, són boniques, carinyoses, però sobretot femenines.

Al Japó no hi ha la famosa igualtat de gèneres que pregonem a occident. Des de petites a les nenes japoneses se'ls ensenya a ser nenes i actuar com a tals.  Hi ha escoles per nenes, instituts per noies i universitats femenines. 

Se les segrega als trens per protegir-les dels abusos, i a les oficines on poques ve dagues arribaran a tenir un carreg important sinó és sacrificant la seva vida privada, con la meva tieta, que és executiva d'una empresa petroliera, amb un carreg de responsabilitat però que viu sola amb el seu gat. O la presidenta del parlament que es va casar amb un actor de Kabuki que fa de dona.

L'altre dia vaig veure un programa on explicaven a les noies que havien de fer per guanyar-se l'amor d'un home per sempre. Els exemples que posaven us posarien els pèls de punta, tot era submissió. Per exemple anar sempre dos passos enrere del xicot, o pujar sempre després d'ell a les escales mecàniques perquè l'home les pogués veure des d'amunt petitones, sotmeses, i amatents...I el més fort que que les noies afirmaven i s'ho escoltaven.

Recordo, a nivell personal, que al començament de sortir amb la meva parella, quan passejàvem, sempre l'havia de buscar, es quedava enrere, mai al meu costat.

Als estrangers, com he dit abans, ens agraden les dones japoneses, i els japonesos ho saben, però el que més ràbia els fa, i d'aquí el punt 18, és que hi ha reciprocitat, moltes noies japoneses voldrien sortir amb nois estrangers, per aprendre idiomes, viatjar, obrir-se al món, per sobretot pel tracte, perquè els "gaijins" els "guiris", tractem les dones com a iguals, els som amics, les respectem, les estimem i les afalaguem, anem a comprar roba amb elles i les ajudem a triar, volem passejar de la ma i fer-nos petons. Prenem la iniciativa, i els llencem floretes. Tot allò que moltes cerquen en locals pagant, nosaltres els les donem de franc. I això als japonesos, la majoria uns sòmines, els fa ràbia.

Tot el que us he dit es veu reflexat en les respostes anteriors, el homes farien allò que ells voldrien que les dones fessin, tenir fills, dur faldilles i sabates amb taló.

Les dones, quan es casen deixen la feina, si son secretaries no poden estar casades, han de joves i atractives. Quan tenen fills l'han de deixar, per no tenir mes remei, per manca d'ajudes a les dones, ni escoles bressol. Això no són coses que les dones voldrien fer. No estan contentes d'haver d'anar totes en vagons especials per no haver de suportar els tocaments dels pervertits.

O haver de declarar-se al carallot del company de feina o d'escola per tenir xicot o una família, i esperar que ell faci el primer pas seduïnt-lo amb dinars en carmanyoles per demostrar les seves habilitats culinàries. O haver de renunciar al tro imperial en favor d'un cosí acabat de néixer. 

Jo si fos dona al Japó el que faria és marxar del país.