Com cada any vull recordar que tal dia com avui va caure sobre el meu país el pitjor giny que l'home ha creat, una arma capàs d'esborrar-nos del planeta, l'amenaça nuclear és present, hi ha països, alguns veïns nostres, que hi estan treballant. És increïble que el destí de tant estigui en mans de tan pocs. A Hiroshima i Nagasaki, saben què és el terror nuclear i les seqüeles que deixa, l'any passat Japó va tornar a viure la por, però aquest cop per culpa de la negligència humana i la força de la natura. Fukushima no és Hiroshima, però per a molts, que encara no tenen llar, s'hi assembla molt.
Hi ha coses que no haurien de ser mai descobertes, hi ha caixes de Pandora que no haurien de ser obertes. Fa 67 anys va començar un malson que encara dura.
9 comentaris:
Malauradament, sempre que avancem en tecnologia i fem descobriments que poden fer-nos millorar com a espècie, sempre hi ha qui li troba utilitats destructives. I aquest cop, la devastació va ser fora de mida. Fas bé, tu i tots, de fer memòria, perquè hi ha fets que no s'han d'oblidar mai, i aniria bé que no es repetissin.
Hem de fer conèixer als postres fills la historia de aquests horrors humans, perquè com be vaig llegir al museu de Hiroshima: “Qui no coneix el perill, sucumbeix davant de ell” i una monstruositat així no s’hauria de repetir mai mes.
Encara no n'hem après...
Cal recordar el passat per no repetir els mateixos errors.
XeXu.
De vegades, però avancem més a cops de guerra, llàstima que sempre hi ha recursos per invertir en recerca militar.
sadak@-chan.
De fet Mc Athur va intentar repetit l'"èxit" de Hiroshima a la guerra de Corea, contra la Xina, sort que el van destituïr.
maria.
Fa por quest tecnologia en mans de segons qui...
Lectora corrent.
Conèixer el passat ens ajuda a prendre millors decisions pel futur, si volem escoltar.
És terrible. No puc entendre que encara s'hi treballi... Per què?
Assumpta.
A Iran i a Corea de Nord hi treballen per fer xantatge a occident.
Uuuff, es que realment va ser terrible i quan vaig visitar tant Hiroshima com Nagaski em vaig quedar de pedra... Molt trist....
Claire.
Jo encara no hi he anat, tinc ganes de visitar el memorial.
Publica un comentari a l'entrada