tobuushi

dimarts, d’octubre 11, 2011

Murasaki Shikibu i el príncep Genji

Ahir la Shikibu i en Miro ens van fer viatjar mil any enrere en el temps, convertint-se en dos prínceps de l'època Heian ( 794 - 1185 ). Aquesta època de la història del Japó va ser un període de pau quan la cultura japonesa va esdevenir molt refinada i elegant, a la cort de Heian-Kyo ( Kyoto ), l'aristocràcia ociosa va crear una cultura protocolaria, farcida de rituals i plena de detalls on les cerimònies centraven la seva activitat, prínceps i princeses rivalitzaven en elegància i competien en concursos de ball, cant i poesia, i es van crear els alfabets fonètics Katakana i Hiragana ( reservat a les dones ). D'aquella època era Murasaki Shikibu, la dama de companya d'una princesa de la cort, Murasaki Shikibu va escriure la primera noveŀla del món, la història del príncep Genji ( 1008 ). Shikibu va ser una dona que va destacar al seu temps amb la seva obra en una època en quan les dones eren poc més que un objecte de decoració.
Quan l'Aya i jo vam triar el nom de la nostra filla vam voler que tingués un nom original ( Shikibu és un ofici, vol dir "mestre de cerimònies" ) en homenatge a una dona tan important per la història de la humanitat.
Ahir una botiga de joguines de Hiratsuka va oferir fer un retrat a la mainada de 2 a 7 anys vestits de prínceps de Heian. I és clar no ens vam poder resistir...

En Miró també volia disfressar-se de príncep, i tot i que encara no té dos anys, els amos de la botiga van ser tan amables de deixar-nos vestir-lo també, així tindríem el "set" complert, la Shikibu i el príncep Genji. Alhora de la veritat, "Genji" va tenir una mica de por.

Perdoneu, me'n vaig a buscar el pitet...

dilluns, d’octubre 10, 2011

10 d'octubre, el dia en que Japó va sorprendre al món...

Avui és Taiiku no Hi ( el dia dels esports ) és festa nacional, celebrem la inauguració dels Jocs Olímpics de Tòquio l'any 1964, després de gaire be vint anys de la guerra el Japó es mostrava al món com el que seria vints anys desprès dels jocs, una potència mundial moderna, Tòquio'64 i la fira mundial Osaka'70 revelarien el miracle econòmic del Japó. Avui en dia el país està sotmès a una crisi que fa vint anys que arrossega, però se segueix apeŀlant a l'esperit de lluita i sacrifici que va portar aquest país a ser el líder mundial que va arribar a ser i que va eclusionar durant els jocs olímpics.

L'any 1964 Japó va millorar les seves infraestructures, va construir nous aeroports i va fer el primer Shinkansen ( el tren bala ) que uniria les dues grans ciutats del país, Tòquio i Osaka.

L'estadi olímpic el dia de la inauguració.

El gimnàs Taiikukan de Shibuya.

El famós Budokan.

Japó va aprofitar els jocs per fer-se propaganda, per deixar clar al món que era un gegant ambiciós i va fer oblidar que només dotze anys abans encara era un país ocupat militarment per l'exèrcit dels Estats Units.

El Taiiku no Hi es celebra el segon dilluns d'octubre i enguany ha coincidit persisament amb la inauguració dels jocs. Aquesta època de l'any escoles i instituts organitzen els undokai, els mítings atlètics, on els alumnes competeixen amb la participació dels pares i els avis en qualitat de premsa gràfica, o perquè un penseu que es va inventar el vídeo domèstic?
El cap de setmana serà l'undokai de l'escola de la Shikibu, ja us n'he parlat moltes vegades la setmana que bé també un en faré cinc cèntims.

divendres, d’octubre 07, 2011

Prohibit prohibir...

Avui passejant per la platja del poble he vist aquest senyal, m'ha semblat entre divertit i "gore"(la vinyeta dels vidres trencants és una mica forta ), no cal traducció, oi?
Per cert veieu les deixalles del darrer tifó? Canyes, troncs i fustes escombrades per la marea d'amunt la sorra negre de la platja.
Bon cap de setmana!

dijous, d’octubre 06, 2011

Steve Jobs

Aquest matí el meu Mac m'ha donat una mala notícia, el seu pare és mort, em sap molt de greu la pèrdua d'Steve Jobs, gràcies a ell la meva vida és més fàcil, i la meva creativitat no té límits, sóc usuari de Mac des del 1989, quan a Belles Arts teníem una sala, l'única de tota la facultat amb aire condicionat, amb uns quants Classics, i un SE, petits i compactes de pantalla en blanc i negre. Aleshores vaig veure la llum, en comptes de passar-me hores i hores amb els gouache triant colors i tirant línies amb Rotring, podia fer tot allò amb un cop de clic.
Gràcies Steve Jobs pel què ens has ofert, sento que ens perdrem moltes coses que encara tenies per oferir, si en 57 anys has creat tot un món nou, què no haguessis pogut crear en un futur.

dimecres, d’octubre 05, 2011

Mitsubishi i, el cotxe elèctric

L'ajuntament de Hadano ha començat a canviar els seus cotxes públics per cotxes elèctrics, aquest és el primer cotxe elèctric fabricat al Japó basat en el petit Mitsubishi i MIEV.

dimarts, d’octubre 04, 2011

Passejant entre...dinosaures!

Mentre Sarah Palin i alguns estats republicans dels EUA s'entossudeixen a dir que la terra té només 6.000 anys i que l'home va ser creat per un déu omnipotent com per art d'encanteri, nosaltres vam aprendre el diumenge que hi havia humans al Japó 50.000 anys abans de Crist. I molt abans dinosaures, i abans, plantes que ara són roques. I que la península d'Izu era una illa que venia d'on són ara les Filipines.
Tot això i més coses vam aprendre el diumenge al Museu d'Història Natural de la Prefectura de Kanagawa.

De petit em fascinaven els museus com aquest i de gran ho continuen fent, Miró i Shikibu van reaccionar de maneres diferents, el petit amb els ull oberts com taronges no ha visitat encara cap zoo, i la gran entre espantada i encuriosida s'amagava darrere meu davant les reproduccions d'ossos i lleons.

La veritat és que jo, després de veure la peŀlícula, Night at the Museum no les tenia totes amb aquest T-Rex.

Quan vam arribar a les mones, la Shikibu feia estona que s'havia amagat a la "butxaca dels meus pantalons", i només treia el nas per tafanejar, por sí, però curiositat també.

Miró estudiava una reproducció d'una cadena genètica, perquè després diguin que la ciència és avorrida..

Al tercer pis hi ha una exposició d'exemplars trobats a la prefectura de Kanagawa, mamuts i cérvols gegants, entre altres troballes, sobretot petxines al bell mig de les muntanyes.

Per acabar una reproducció d'un os japonès, al a fotografia no es veu bé, però té una taca al pit que sembla una lluna àrab horitzontal de color blanc, és una mica petit per ser un os ( més o menys de la mida d'un xai ) i encara n'hi ha molts per les muntanyes d'aquesta zona. La Shikibu, malgrat la por inicial, s'ho va passar d'alló més bé i va aprendre un munt de coses noves.

dilluns, d’octubre 03, 2011

Kamaboko

El dissabte vam visitar el Museu Suzuhiro de Kamaboko, als afores de la ciutat d'Odawara, a la prefectura de Kanagawa.
Kamaboko és una especialitat de la cuina japonesa, un pastís fet de farina de peix convertit en una obra d'art "Zen".
El kamaboko té una textura una més elàstica i consistent que la clara d'un ou dur o la gelatina del pernil dolç i un sabor neutre, lleugerament perfumat de peix, però que té infinites variacions depenent del peix o els ingredients afegits, que poder ser des de te, fins a verdures de tot tipus o fins i tot castanya.

El museu té moltes entrades, però la que més m'agrada és la que mena a la botiga de la secció de luxe, on es serveix el producte de més qualitat, un edifici molt elegant a l'estil tradicional japonès.

Els magatzems també gaudeixen d'una arquitectura de muntanya difícil de veure, per desgràcia.

Dins del museu es poden veure la secció de l'obrador on es talla la massa...

La part de l'obrador on es barreja la massa, el terra era tan net que si podria menjar...

El kamaboko té el origens al segle XIV possiblement bassat en les boles de peix Yu Yuan xineses, la massa emprada per fer kamaboko es diu Surimi ( la fofo ) i es procesa d'una manera semblant a les baretes de cranc.