dimarts, de març 29, 2011

Enoshima

El dissabte passat vàrem visitar l'illa d'Enosima, a 30km de casa, núvols i clarianes presidien el cel, i el vent fred ens glaçava el rostre, però volíem sortir de casa, trobar-nos amb amics i gaudir d'un bon àpat pescador, a base de cloïsses a la brasa i sopa de peix collit aprop d'on érem.
Aquest és un lloc molt turístic, conegut per la seva torre observatori, i un símbol de la nostra prefectura, Kanagawa. 
S'hi poden trobar restaurants mariners, balnearis fantàstics, i una de les millors vistes del Mont Fuji de tota la regió. Un destí turístic des de fa segles, com demostra aquest dibuix del període Edo.

És un lloc alegre ple de visitants, de botiguers i algun "guiri" despistat", tanmateix, el cap de setmana passat tot semblava estar de dol, fins i tot el temps. 
Però cal fer el cor fort sortir de casa i actuar amb normalitat, el país sembla adormit i cal fer sonar el despertador, cal tornar a començar, cal continuar endavant, i gaudir del nostre país, tan bell i tan salvatge al mateix temps. Potser ara no és millor moment per visitar el Japó però és un país que val la pena conèixer, difícil potser d'estimar, però tot s'apren, i un cop el coneixes t'acaba seduint.

La vila s'enfila pujol amunt per un carrer comercial que la vertebra, acollint el visitant amb la porta oberta de la gran "Mon" de bronze que l'encapçala.

Al cap d'amunt del carrer l'entrada al recinte sagrat, assenyalat per un altre "Mon" vermella on comença l'ascenció amb escales fins la pagoda.

Una altre "Mon" de pedra al final de l'ascenció, el temple, molt malmès esta tancat però es poden visitar altres indrets, com la "cova del drac"...

La Sikibu hi tornarà un altre dia a buscar les Boles del Drac, que li vaig dir que es guardaven dins la cova. Potser acompanyada d'en Songoku...

 Des dels penya segats es poden veure algunes barques feinejant i molt al fons quasi esborrada per la boira marinera l'illa d'Ooshima, de pertany a la ciutat de Tòquio.

 Les estovalles vermelles ens diuen que dins aquest jardí, s'hi pot prendre el te, i potser somniar amb Sayuri o Chochosan...

 Els Tsubakis florits desafien el fred i la torre el vent i els terratrèmols.

 Al fons el Mont Fuji, i el mar que tan ens dona com ens pren, és la residència dels déus, que de tan en tan ens recorden que són ells qui manen i que a la terra de Yamato només i som de pas, només en som els llogueters.

 Segur que aquest racó ha inspirat a més d'un pintor o una parella a fer-se un petó.

Imponent i magnífic el Mont Fuji, és a uns 70km però sembla ben bé que voregi la mar. Tinc ganes de torna-hi un dia més clar, de tardor, potser, per poder gaudir de l'espectacle.
Hi ha molt motius per estimar Japó, vaig tenir la sort de néixer en una de les ciutat del boniques del món, Barcelona, i ara tinc la sort de viure en un dels països mes valents.

6 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Un lloc preciós i unes vistes impressionants !

MARIBEL ha dit...

Tinc molts companys que any rere any visiten aquest preciós lloc, per motius d'esport. Hi tinc ganes d'anar-hi, potser quan les nenes siguin grans em puguin acompanyar. Un desitg desde fa molts anys que espero que un dia es faci realitat.
Gràcies per les fotografies
Maribel

Marta ha dit...

Quina preciositat de lloc!! Tenim que tornar!!!No sé quan serà,a mi em va encantar Isaac, la llengua es molt dificil, si. Una cosa? Jo em pensava e¡que es deien "Tori" a les portes que dius "Mon". Ja veig que us ho vareu passar molt bé amb la familia i l'ALbert i la Keiko, jo li he escrit a l'Albert per preguntar-li com ho estàn vivint ells i encara espero resposta, sobretot la Keiko que es la que te la familia aqui a Japó.
Molts petons a tots 4!!!
Rebuild Japan!

tobuushi ha dit...

Moltes gràcies, la veritat és que tinc molta sort de viure a prop d'un lloc tan bonic.

La costa de Shonan és famosa per fer-hi surf, també hi ha la Universitat de Tokai que té un club de Judo molt famós, fa poc en vaif trobar el seu entrenador, que sortia a la sèrie d'anime Cinturó Negre ( Yabara ) a la botiga d'electrònica comprant-se el mateix blue-ray que jo.

Marta, l'Albert i la Keiko són a Fusisaba on no tenen Internet, per això no t'han pogut contestar els mails, avui he quedat amb ell, ha vingut a sopar a casa, hem llogat una bici i hem sorti a passejar amb els nens, tota una experiència, ja t'ho explicarà quan torni.

tobuushi ha dit...

"Mon" o "Tori" els kanji japonesos tenen moltes lectures.
Potser "Mon" té un sentit més religiós.

maria ha dit...

Ostres que maco el Mont Fuji...