divendres, de març 11, 2011

Terratrèmol M3 a Hiratsuka


Sense telèfon i amb alerta màxima, hem patit un tremolor de M3, però al nord ha estat de M8.8, estant en un edifici nou de 3 plantes la sacsejada s'ha notat molt.
El vídeo és de la segona sacsejada, la primera, tot i que la he vist venir, ha estat més forta i he sortit al carrer amb el cor bategant.
Un cop fora m'he trobat un veí que m'ha preguntat si em trobava bé ( em deu haver vist la cara de pànic ), i si havia apagat el foc. Per sort a casa no en tenim de foc de flama, perquè he sortit sense pensar en res.
L'Aya i els nens éren a casa d'uns amics d'escola, un edifici més alt que el nostre, on han caigut prestatges, és clar que només funcionava Internet o sigui que les comunicacions han sigut més difícils.
Com a curiositat us diré que tenia bitllets per pujar al "Hayabusa" ( en nou TGV ) demà cap a Sendai, que és on ha sigut més fort el terratrèmol. A més a més teniem previst visitar la zona que ha quedat negada del Tsunami. Ens ha anat d'un pèl!




Cirerers a la cervesa

No es tracta de cervesa de cirera, només es la típica llauna de Sapporo de "Mugi to Hoppu" ( blat i llúpol ) decorada amb flors de cirerer. És una cervesa per gaudir-la sota els arbres florits, la veritat és que el Japó es el paradís dels coŀleccionistes de llaunes de cervesa, cada temporada surten al mercat nous dissenys relacionats amb la temporada, com ja us he explicat moltes vegades.

dijous, de març 10, 2011

Chiaki Kuriyama_02

Perquè mai no hi ha prou coses boniques al món...



Com s'ho fan aquestes noies per ser tan camaleòliques?

Chiaki Kuriyama_01

Recordeu el personatge "Gogo" de Kill Bill vol. 1 ? Doncs és una actriu i model japonesa molt famosa que es diu Chiaki Kuriyama i ara canta. 
És normal veure, al Japó, com actrius i models s'atreveixen a gravar un disc. Alguns tenen èxit, d'altres passen com una moda. Trobo que aquesta vegada no ho fa malament del tot. 

Vet aquí la portada del disc, bonica eh?



dimecres, de març 09, 2011

Elfoid, un telèfon diferent

Ahir vaig sentir que RAC1 parlava d'un nou telèfon que té forma humana. Volia explicar-vos una mica de que es tracta. El telèfon es diu Elfoid i només és un prototip, no us penseu que els japonesos van pel món amb telèfons amb forma de persona.
La idea és que el telèfon transmeteixi caliu als interlocutors, per això té una aparença orgànica i familiar, es basa en un model existent d'un altre prototipus mes gran, el Elf P1 que s'esta estudiant com a mètode de teràpia per la gent gran. L'Elf P1 el nou i parla amb la veu de l'interlocutor remot i és sensible al tacte i a la vista.
El seu creador Hiroshi Ishiguro és un científic escèntric que ha creat robots humanoides dels que ja us en he parlat abans, fins hi to en té un que és una reproducció exacte d'ell mateix i que li fa les entrevistes.



Investigadors de robòtica de la Universitat d'Osaka s'han associat amb NTT DoCoMo i Qualcomm per desenvolupar un telèfon humanoide que aporta una nova dimensió a les comunicacions mòbils. Un prototip del dispositiu - denominat "Elf P1" - es va donar a conèixer en una presentació a Tòquio el 3 de març.

El telèfon Elfoid és una versió en miniatura del Telenoid R1 robot desenvolupat l'any passat per un equip d'investigació liderat pel professor de l'Universitat d'Osaka Hiroshi Ishiguro. Les mesures del prototip actual de 20 centímetres de llarg està cobert d'una pell suau i carnosa d'uretà, i té la mateixa aparença sense gènere i sense edat com la Telenoid. Els botons de control estan integrats al pit, que s'encén llum verd quan el Elfo està en ús.

Igual que el robot Telenoid de mida completa, el telèfon Elfoid està dissenyat per a afegir un element de realisme a la comunicació de llarga distància i la recreació de la presència física d'un usuari remot.

Equipat amb un sistema de càmera i captura de moviment, l'Elfoid serà capaç de veure la cara de l'usuari i transmetre les dades de moviment a un altre telèfon Elfoid, que després podrà reproduir els moviments de la cara i el cap en temps real.

El professor Hiroshi Ishiguro amb un Telenoid R1 ( Elf -P1 )

El prototip actual és incapaç de moure's, però les futures versions incorporaran diminuts motors i peces d'aliatges amb memòria de forma, permetent que l'Elfoid moure els ulls, la boca, el coll i el braços. Altres característiques inclouen un sensor de temperatura, acceleròmetre, i una veu fàcil d'usar i la interfície basada en gestos.

Els desenvolupadors esperen tenir un telèfon mòbil Elfoid en ple funcionament en els propers cinc anys.

dimarts, de març 08, 2011

Ara que els cirerers són florits...

Malgrat la pluja i el vent, ara que els cirerers són florits, és l'hora de sortir a gaudir d'un espectacle efímer, però impressionant, és un dels moment en que el Japó és més bonic. De sortir a guaitar flors se'n diu "Hanami", literalment ( mirar les flors ). 
Sento, però que la meva poca traça com a fotògraf no en faci justícia.







divendres, de març 04, 2011

Mites sobre el Japó: Els japonesos són molt cívics

Talment com si algun veí hagués decidit prendre's venjança pel post que vaig publicar ahir, avui quan hem sortit de casa ens hem trobat amb una desagradable sorpresa. Algun brètol incívic ens havia llençat un munt de deixalles al nostre racó. Va ser anit, i de ben segur algú que viu aprop.
Nosaltres vivim en una "manshon" ( una casa d'apartaments ), en aquests casos, la normativa municipal ens obliga a construir un racó de ciment per deixar-hi les deixalles "de cremar" o "moerugomi" en japonès, que inclouen el que és orgànic, pols, o bolquers ( en el nostre cas ). La resta, com el plàstic, el vidre o el cartró, cal dur-lo als punts verds escampats pel barri.
En el cas que ens afecta, és molt difícil desfer-se d'aquestes deixalles, futons vells, mantes, aerosols, joguines i un munt de coses que, ni vull saber que hi ha, dins les bosses negres. Per això l'"eixerit" de torn ha pensat que seria una bona idea llençar-nos les al nostre racó i deixar que siguem nosaltres qui solucionem el problema.
El que passa és que si ho veu la policia, ens posarà una multa, per tenir deixalles al carrer, a part de l'efecte negatiu de representa per la imatge de l'edifici i el perjudici pels nostres veïns.
Per sort tenim una empresa que s'encarrega del manteniment i ens han assegurat que avui mateix la passaran a recollir, tant de bo. També ens han dit que és una cosa que passa molt sovint, o sigui que no els hem hagut de donar masses explicacions, ens han dit que si el fenomen es repeteix hauran de prendre mesures com la col·locació de cartells informant de la les sancions econòmiques que representaria si enxampem al l'infractor.
Ja ens va passar una cosa semblant al començament de venir a viure-hi, algú feia fer caca al seu gos al nostre parterre, varem posar un cartellet amenaçador, i es va acabar la bretolada. Si tot fos tan fàcil...


Crec que el problema rau en el fet que, en aquest país és molt difícil llençar la brossa, i per segons quines deixalles s'ha de pagar una tassa especial, això provoca que es llencin moltes deixalles al bosc, al riu o al pati del veí.

dijous, de març 03, 2011

Mites sobre el Japó: Els japonesos són molt educats

Hi un mite sobre el Japó, els japonesos són molt educats. Això és tan cert com la la flegma britànica o el caliu "latino". Des de fora es creu que els japonesos són molt atents i amables, però és perquè es confon l'atenció al client, que al Japó és exeŀlent, i l'educació de les persones en general.
L'altre dia anava amb en Miró al coll i vaig acostar-me als seients reservats per aquestes ocasions. Aquests seients indiquen que s'han de cedir a les persones que porten nadons, a les dones embarassades, als avis i als que tinguin alguna discapacitació motriu, temporal o crònica.
També es demana que es desconnectin els aparells electrònics, mòbils i ordinadors que estiguin connectats en xarxa per no provocar interferències amb els marcapassos.
Tot i els cartells, cap de les persones assegudes em va deixar seure, un es va fer l'adormit, i els altres van passar de tot, no només per cortesia però també pel que fa a l'us dels aparells electrònics.
Malauradament aquest capteniment es freqüent, recordo que estant l'Aya embarassada de la Shikibu i en Miró amb una panxa que es veia d'una hora lluny, m'havia de barallar perquè li cedissin un lloc.

Altres països o ciutats, que tenen mala fama són tot el contrari. Fa un parell d'anys a Nova York, al moment d'entrar al tren sempre havia algú, que sense preguntar-ho, ja et cedia el seient, o s'oferia a ajudar-te a baixar el cotxet o les maletes. Al Japó, ja pots anar carregat de maletes, amb un cotxet, una nena, i un nen petit i pots esperar a que les vaques volin si necessites un cop de ma.
Crec que en general tenen una mancança d'urbanitat, d'educació, potser perquè els pares no s'impliquen prou en aquest sentit, i a l'escola es passen el dia estudiant "kanji". També són un pèl egoistes. L'Aya diu que els japonesos van pel món amb el pilot automàtic i no hi veuen més lluny del seu nas.

El dia de les nenes

Avui és el dia de les nenes. Les cases japoneses es decoren amb nines vestides de prínceps i princeses. 

dimecres, de març 02, 2011

En un parc de Londres...

Feia un dia soleiat a Londres, l'estiu de 1993. Els estudiants de l'últim curs de disseny gràfic de l'Universitat de Central Lancashire ( UCLAN ) haviem baixat a la capital per presentar el nostre Degree Show a la Imagination Gallery i començar a fer contactes.
Alguns hi tenien amics que, un cop llicenciats, ja treballaven, són moments decisius quan t'has de començar a espavilar i recórrer als coneguts per assegura-te entrevistes de feina. Jo mateix en tenia tres. Aquella mateixa tardor vaig començar a treballar a Dorling Kindersley, una editorial especialitzada en guies visuals.

Aquell dia, ens havíem anat a relaxar en un parc, dels molts que hi ha a la ciutat, uns amics ens ensenyaven a jugar a Softball, una mena de Baseball però amb la pilota més gran i més tova. De cop i volta unes noies que havien estudiat moda també a la UCLAN van començar a xisclar histèriques senyalant un tipus curiós, vestit de colors llampants, calçat amb xancletes i pentinat amb rastes.
- Galliano, Galliano! - van dir. I van córrer a abordar aquell personatge, jo, em vaig quedar amb el bat a la ma i amb cara de baixar de l'hort. Qui coi és aquest Galliano, un music Reggae? - vaig preguntar. Val a dir que en aquella època no era tan famós com ara, però era prou conegut com perquè els estudiants de moda el perseguissin pels parcs.
Poc temps després el nom Galliano es va fer més famós, va fitxar per una gran firma de moda i francesa i de segur que no va a tornar a passejar sol pels parcs de Londres, deixant-se abordar per estudiants.
Fins ara recordava aquell dia i pensava que havia vist un geni encara a les beceroles, que gràcies al seu talent i al seu enginy havia sabut trobar l'èxit, em pregunto si aquell dia Galliano sabia que esdevindria un dels modistes més grans del món, i que un dia s'ho deixaria perdre tot dient bestieses borratxo en un bar.
Com es pot arribar a ser tant idiota!

Marató "friki" 2011

 Aquest cap de setmana, mentre alguns canviàvem bolquers i rentàvem llençols, es va celebrar la Marató de Tòquio, amb més de 30.000 participants, no sé si és la marató amb més participació del món, de fet hi ha una loteria per poder participar-hi, però de ben segur que és la més "friki".











Més imatges al Flickr de Jim Grisanzio.

dimarts, de març 01, 2011

Tornar al passat per tenir futur

Fa pocs dies la companya JAL ( Japan Air Lines ) va anunciar que a partir del mes d'abril tornaria a usar la marca original des de la seva fundació.
Les causes del canvi han estat conseqüència de la fallida econòmica que l'empresa va patint des de fa un parell d'anys.
JAL és una de les neves companyies favorites, quan has de viatjar tancat dins d'un avió durant 12 hores seguides és agradable que el personal de vol sigui amable i educat, lluny de la mala llet i supèrvia de funcionari franquista en que tracten els clients altres companyies.
Densà de la crisi, JAL ha hagut d'acomiadar milers de treballadors, espero que les noves mesures no afectin el servei i l'atenció al client que fins ara oferia l'empresa.
De fet aquest és un dels motius del canvi de marca, donar a entendre als clients que JAL serà fidel a la tradició de bon servei al que els seus clients estem acostumats.

Fins ara el avions de la JAL duien a la cua un sol naixent, i de vegades anàven decorats amb diferents motius, com ara flors de cirerer en la imatge anterior.
A partit d'ara tornarà la grua japonesa que ja havia estat símbol de l'empresa i una icona nacional.

dilluns, de febrer 28, 2011

Biohazard 1.0

El dissabte passat va ser el primer aniversari del petit Miró, havia de ser una celebració familiar, un dia per recordar, i fotografiar i gravar vídeos de la carona del patufet intentant bufar l'única espelma del pastís.

Però, d'aquest primer aniversari ens en recordarem tota la vida, perquè em comptes de pastís, canelons o cava, vàrem tenir febre, mal de panxa i titins ( bolquers ) bruts a tot drap, un virus tipus grip intestinal va envair la nostra llar, i va anar tombant la Shikibu, en Miró i l'Aya, per aquest ordre, deixant-me només a mi sa i estalvi per poder fer-me càrrec de la situació. Així vam passar el cap de setmana, uns al llit i jo fora, fent bugades, rentant palanganes i canviant bolquers radioactius. En Miró i l'Aya ja han començat la recuperació però la Shikibu encara fa llit, pobreta. 

divendres, de febrer 25, 2011

Rescat a la Terra Mitjana


27 japonesos, 10 estudiants d'intercanvi,  desapareguts en el terratrèmol de Christchurch a Nova Zelanda. Però el govern no ha fet el ronso i ja ha enviat al cos de rescat especialitzat en desastres naturals. I és que tenim el millor equip del món ( el Barça dels bombers de rescat ), i per desgràcia, el que té més experiència.

dijous, de febrer 24, 2011

"Hari Potta"

"Hari Potta" és com es diu en japonès Harry Potter.
Alguna vegada us he comentat que m'agrada molt Harry Potter. Al Japó ha tornat la moda amb l'estrena de la penúltima peŀlícula de la saga, les Relíquies de la Mort.
A mi m'ha tornat el cuquet i m'estic rellegint els llibres per enèsima vegada. El fet és que l'altra dia li deia a l'Aya que estaria bé que hi hagués un Manga basat en la sèrie. Crec que li aniria molt bé. Harry Potter té tots els elements típics dels Manga ambientats a instituts.
Un heroi tímid i pobre però valent, l'amic beneit, el primer de la classe, el dolent ric i fatxenda i el seu grup, així com elements fantàstics i plens del glamour europeu que tan agrada als japonesos. 

Anit vaig trobar a Zerochan una coŀlecció d'iŀlustacions de diferents artistes sobre Harry Potter a l'estil Manga. Penso que han clavat els personatges.


 Els Bessons Weasley, la Luna, en Ron, Harry, l'Hermione, la Ginny, en Neville i en Draco Malfoy.

Tom Roddle i la generació del "Mapa de Magatotis", Severus Snape, Remus Llopin, James Potter, Sirius Black, en Ben Babbaw, la Lily Evans i Lucius Malfoy.

I un, potser massa, atractiu Severus Snape. I és que els "mangaka" no se'n poden estar ;)

dimecres, de febrer 23, 2011

Ja tinc el permís daurat!

 Avui he anat a recollir la renovació del permís de conduir, finalment he aconseguit el daurat, això vol dir que sóc un bon conductor amb experiència, i es tradueix amb descomptes alhora de contractar l'assegurança.
Aquest és el segon cop que renovo el permís, la primera vegada en tenia un de provisional quan vaig aconseguir la traducció del permís espanyol.
Cada cop que es renova el permís ( 5 anys ) cal veure un vídeo sobre seguretat vial i sentir el discurs d'un funcionari que ens parla de la necessitat de seguir les normes. El darrer cop el vídeo parlava dels accidents amb bicicletes i vianants. Sembla ser que Hiratsuka és una de les ciutats amb més accidents amb vianants i bicicletes de la prefectura de Kangawa.

El que més m'agrada del nou permís és que ja no consta el país d'origen, en el meu cas Espanya ( quin remei ) com podeu veure a la primera imatge ( スペイン ). Ara sóc una mica més japonès.