Polítics de Grecian 2000

Al Japó no tenim el glamour del Parlament de Catalunya, ni els morros de l'Alícia Sànchez Camacho per donar color a la nostra vida política. De fet els polítics japonesos tenen molt poc gramour, per no dir gens. La majoria són homes madurs, grisos de discurs i de fets, terriblement avorrits i addictes al Grecian 2000. O almenys això sembla, sinó guaiteu una petita mostra de la fauna política del Japó.

Yoshihito NODA ( 54 anys ), Primer Ministre ( Partit Democràtic del Japó DPJ ).

Katsuya OKADA ( 58 anys ), Vice-primer Ministre ( DPJ ). L'Aya i jo li diem l'"Artur Mas" japonès.

Koshiishi AZUMA ( 75 anys ), Secretari General del DPJ.

Jun AZUMI ( 50 anys ), Ministre de Finances ( DPJ ).

Michihiko KANO ( 70 anys ), Ministre d'Agricultura ( DPJ ).

Tatsuo KAWATA ( 67 anys ), Ministre d'Afers Interiors ( DPJ ).

Aquests eren membres del govern, però l'oposició no es pot dir que millori gaire en bellesa...

Tanisaki SADAKAZU ( 67 anys ), líder del principal partit de l'oposició, Libral Democratic Party ( LDP ), aquest partit va estar al govern pràcticament des de la instauració de la democràcia i no s'han acostumat a estar a l'altra banda.

Natsuo YAMAGUCHI ( 60 anys ), líder del New Komeito Party, el tercer partit per número de representants.

Kazuo SHII ( 57 anys ), president del Partit Comunista del Japó. 

Bé, què us han semblat? Tret de comptades excepcions, la majoria de polítics japonesos fan aquesta pinta. 

Què és el "Katakana"?

El dijous passat us parlava del "Hiragana" un sil·labari japonès que pertanyia a la família dels "Kana", els "Kana" són caràcters creats a partir dels "Kanji" xinesos i serveixen per representar els fonemes de la llengua japonesa.
Així com el Hiragana és usat com a complement o substitut dels Kanji, el Katakana, actualment s'usa per escriure mots "prestats" d'altres llengües ( garaigo ), onomatopeies ( sobretot als Manga ), i nomeclatures scientífiques, com noms d'animals, plantes o minerals. Sovint també els podem veure representant noms d'empresa en logotipus, o són requerits per complimentar algun formulari escrit en substitució dels Kanji dels noms propis.
Al Japó hi ha noms i cognoms que malgrat estar escrits emprant el mateix Kanji, la lectura és diferent. O a l'inrevés, Kanji que tenen una lectura normal poden tenir lectures especials. Aquest és el cas de l'Aya, la meva dona, el seu Kanji "礼" es llegeix normalment com a "Rei" en comptes d'Aya.
Us vaig explicar que el Hiragana havia esdevingut una escriptura per dones i que durant el període Heian ( 794 - 1185 ) havia estat l'escriptura de la literatura gràcies a les obres de les dames Murasaki Shikibu o Sei Shonagon. Durant aquest període de pau, la cultura japonesa va florir i evolucionar adoptant un caràcter propi diferenciat de la cultura xinesa o coreana. Si les dames de la cort es dedicaven a escriure poesia, els homes estudiaven literatura i filosofia. Es creu que van ser els monjos estudiosos de les escriptures sagrades provinents de la Xina els que van crear els Katakana, simplifican els Kanji per poder escriure més ràpidament acotacions als estudis del text, com apunts de peu de pàgina, d'aquí el nom del sil·labari.
Darrerament s'ha estipulat amb la teoria que els Katana es trobessin escrits en llibres provinents de la península de Corea. El què e sap del cert és que és una escriptura emprada antigament per la comunitat religiosa budista, principal o exclusivament masculina. Per això, com veureu tot seguit, és una escriptura molt austera d'estil molt angulós, molt diferent de l'elegància rítmica plena de corbes del Hiragana.
Personalment penso que tot i que complica molt la vida això de tenir tants sistemes d'escriptura, trobe genial que hi hagués un tipus d'escriptura femenina i un altre de masculina, és com si nosaltres empréssim llatí, els homes i grec, les dones.

Com en el Hiragana he omès les caràcters obsolets per no complicar-vos la vida. El Katakana, però, en ésser l'estil emprat per representar mots de llengües estrangeres, té unes aplicacions especial d'alguns dels caràcters, que no corresponen a cap fonema del japonès. Com per exemple: "di", "fi", "vi" ( com en francès ), i tots els que trobeu a faltar dins els quadres anteriors. En aquest casos empra una consonant i una vocal complimentària de mida més petita; "ティ" ( di ) "フィ" ( fi ), o una vocal que passa a representar una so consonant, "ウィ" ( vi ). En cas de vocals o sons llarg es fa ús d'un guió "ー".
Com exemple de l'ús del Katakana us posaré uns noms que us sonaran;
カタルーニャ ( Katarunya ), Catalunya. Aquest exemple iŀlustra la síl·laba tònica amb una "ー".
バルセロナ ( Baruserona ), Barcelona. Com heu pogut veure el japonès no usa les "L" i totes les consonant van acompanyades d'una vocal amb exempció de la "ん" ( n ),  per tant Barcelona serà Baruserona.
メッシ ( Messhi ), Messi és clar.
アントニ・ガウティ ( Antoni Gaudi ), Antoni Gaudí. aquest és un bon exemple de l'ús d'una vocal petita per formar el fonema "di".
イザーック・ザモラシッジャー ( Izakku Zamorashijja), Isaac Zamora Sitjà.

El Katakana podria ser molt útil per poder saber com es llegeixen els mots en seva la llengua original, si no fos per la simplicitat fonètica de la llengua japonesa. El japonesos acostumen a respectar els noms en llengua original o en el seu defecte en anglès.
Així ho fan amb els topònims sobre tot dels països amb els que han tingut tractes històricament, amb els que no s'empra l'anglès. Per exemple.
フランス ( Furansu ), France, França.
ドイツ ( Doitsu ), Deutscheland, Alemanya.
ホランダ ( Oranda ), Holland, Països Baixos. En aquest cas tinc la teoria de que es fa ús del castellà, ja que van arrivar al Japó al mateix temps que els portuguesos i els castellans.
イギリス ( Igirisu ), Great Britain, Gran Bretanya. Sembla ser que com el cas dels holandesos, els japonesos van aprendre el nom del portuguesos així "inglês" portuguès va esdevenir "iguirisu". Britànica com a estat no existia  al segle XVI.
Actualment el Japó diferencia entre britànics i anglesos ( イングランド ).
スペイン ( Supein ), España, Espanya. Per Espanya s'usa el terme anglès, curiós no? Tenint en compte que els espanyols van arrivar al Japó de la mà dels jesuïtes al segle XVI, i fins hi tot hi ha un pa de pessic que es diu Castella, derivat del què els portuguesos deien "pan de Castela", o sigui pa de Castella. Però és que resulta que al segle XVI Espanya tampoc existia, i portuguesos, castellans i holandesos anaven sota la mateixa bandera de Felip I ( II de Castella ). I aquests eren coneguts per Namban, bàrbars del sud. O sigui que aquesta pot ser una explicació perquè Espanya no s'escriu スパニャ ( Supanya ).

Un Sant Valentí fet a mà

Ja us he anat parlant de la celebració de Sant Valentí al Japó, aquesta és una festa importada dels EUA però que ha arrelat molt bé al país. I, com sempre, els japonesos l'han adaptat a la seva manera de ser.
Entrades anterions sobre Sant Valentí.
Feliç dia de la xocolata.
Cervesa de xocolata.
Sant Valentí 2007.
Es tracta de que les nenes, noies, dones i àvies regalin xocolata als seus amics, estimats, caps o companys.
L'empresa de xocolates Morozoff va tenir la idea ara fa molts anys, i va ser una bona pensada, ja que durant el mes de febrer tot gira al voltant de la xocolata.
Com els anuncis del fabricant d'automobils Daihatsu que es tot un joc de mots divertit sobre un cérvol ( shika en japonès ) que ven cotxes petits i quadrats ( shikaku ) que gasten poquet ( "chokko" ).

 El Daihatsu Conte de color xocolata, especial de Sant Valentí.

 El personatge fa amb la mà el gest "Chokko, chokko" 

 "Amen a provar! Fira de la mida ecològica"

El millor del Sant Valentí japonès és rebre xocolata feta a mà per la Shikibu, acompanyada d'un dibuix molt bonic d'un cor ben gran! Ahir les noies de la casa es van passar la tarda a la cuina fent pastissos de xocolata i bombons per regalar als amiguets d'escola i és clar al papa.

A I U E O

Com que veig que us va agradar l'article sobre el Hiragana, avui us ensenyaré una diferència curiosa que hi ha entre el Japonès i les llengües europees que usen l'alfabet llatí, l'ordre de les vocals. Aquest és un tret diferencial del Japonès, ja que les vocals japoneses s'ordenen així: A, I, U, E, O. Mentre que nosaltres des ordenem per A, E, I, O, U. És clar que el català té almenys tres sons vocàlics més que el japonès, que no que vocals neutres i l'E i l'O sonen com a "Berga" i "Mataró" respectivament. 

Us deixo amb un vídeo de Hello Kitty on us enserayan la cançó de l'AIUEO.

Culer subliminal...

Sóc dels del parer que si el Barça no guanya la Lliga BBVA d'enguany, no hauria de passar res, així potser els de la capital del país veí ens deixaran tranquils una mica. Tanmateix, i malgrat el resultat d'ahir s'ha de mirar endavant i continuar treballant. Al Japó, això de mirar endavant i continuar treballant ho fan molt bé, potser per això també els agrada el Barça.
Avui he vist un anunci d'una cadena de magatzems de mobles, que m'ha sorprès gratament, primer no me n'havia adonat, però quan m'hi he fixat he vist una samarreta del Barça sense logos ni escut penjada del llit que anuncien.

La gràcia és que al web hi ha imatges ampliades de la imatge que apareix a l'anunci de televisió, l'empresa es diu Nitori, suposo que dins l'equip que ha realitzat l'espot hi havia algun culer que ha volgut fer un petit homatge al Barça. A mi, aquesta samarreta m'agrada més que l'original amb el logo de la fundació que intenta rentar la cara a una dictatura.

Què és el "Hiragana"?

L'altre dia us vaig dir que la Shikibu estava aprenent de lletra, és millor arribar al primer curs de primària amb una petita base per no haver de començar des de zero.
Actualment el llenguatge japonès compta amb 4 tipus d'escriptura, Kanji, els Kana ( Katakana, Hiragana ) i Romaji.
Els Kanji són els caràcters ideogràfics xinesos, el Katakana i el Hiragana són caràcters derivats d'una simplificació dels Kanji. I el Romaji és el nostre abecedari llatí.
Cap al segle V els japonesos van aplicar un sistema siŀlàbic basat en caràcters xinesos aplicats a la fonètica japonesa, d'aquests Kanji es van començar a usar dos estils, el regular i el cursiu, més simplificat basat en l'escriptura cursiva xinesa ( Sosho ). D'aquesta cursiva xinesa va néixer el Hiragana.
Tanmateix es considerava que aquesta escriptura cursiva era de qualitat inferior, probablement perquè si deurien redactar documents poc importants, mentre que els Kanji originals els destinaven a llibres religiosos, literatura i documents polítics.
Així doncs els Kanji molt elaborats estaven reservats a persones d'un nivell cultural alt, i al Japó de fa mil anys això volia dir els homes nobles, otokode ( escriptura d'home ) , les dones, malauradament no podien accedir a nivells alts de coneixement. Aquesta discriminació va fer que el Hiragana fos una cal·ligrafia normalment emprada per dones, onnade ( escriptura de dones ). I en van fer un bon ús. La noveŀla japonesa més important de tots el temps, El Genji Monogatari ( El romanç del Príncep Genji ), creada per Murasaki Shikibu ( 973 - 1014 apox. ) està escrita bàsicament amb Hiragana.

Potser perquè el Hiragana és l'estil més fàcil i, actualment juntament amb els Kanji, el més emprat en japonès, la mainada comença per estudiar-lo, la mainada i tots els que hem estudiat una mica aquesta llengua.
Però per que és bàsic estudiar Hiragana quan es comença amb el japonès?
Perquè és fàcil d'aprendre, un adult n'hauria de tenir prou amb una setmana o dues per entendre com funciona i memoritzar els 48 caràcters.
Perquè tots els llibres per a nens estan escrits amb aquest sistema.
Perquè és bàsic per llegir japonès, ja que complementa els Kanji. Aquest és un punt que voldria explicar una mica.
Imagineu-vos el verb "escriure" que deriva del llatí "scribere". Si conjuguéssim el verb seria així:

Present
escri-c
escri-us
escri-u


Passat
escri-via
escri-vies
escri-via

El Kanji japonès per "escriure" és 書 ( kaku ) de fet seria 書く perquè el Kanji sol és només una idea abstracte d'"escriure" peró el caràcter posterior el sufix és el què el converteix en verd. Una mica com el que he fet quan he separat "escri" del sufix que és què dona el valor personal o temporal al verb.
En japonès no existeixen formes personals als verbs però sí temporals, així doncs si 書く( kaku ) és "escriure ( ara )", 書いた ( taita ) és "escriure ( abans )". D'aquesta manera amb el suport del Hiragana sabem el temps verbal.
Val a dir que el Hiragana també serveix per mots que no tenen Kanji, com ara partícules gramaticals, complements circumstancials, pronoms, per convertir moms en adjectius, etc...
Però tot això és molt complicat i no us vull atabalar més.

El sistema Hiragana és com he dit abans sil·làbic amb 48 caràcters, cada caràcter representa un mora ( unitat de so fonètica ). Hi ha:
39 consonants+vocal
5 vocals
1 consonant
1 consonant que es pronuncia actualment com una vocal.
2 consonants+vocals obsoletes actualment, però que encara es poden trobar.
A més d'aquests hi ha algunes modificacions amonedats nigori ( diacrític ), com dakuten o handakuten que són uns accents gràfics que aplicats al caràcter signifiquen una modificació fonètica.
També es fa ús d'alguns caràcters més petits que aplicats al principal creen diftongs.
Malgrat que sembli molt complicat són variacions dels mateixos caràcters.

Nota: He posat entre parèntesi, la promunciació en català, i no he posat altres caràcters que estan fora d'ús, actualment alguns fonemes existents en altres llengües es representen en un altre codi anomenat Katakana tot i que en llibres per nens es pot usar el Hiragana exepcionalment.
Cal afegir que es fa un ús especial del caracter "つ", en format mes petit "っ" serveix per geminar sons de consonats repetides, com per exemple "もっと" ( motto ) "més".

Amb "+" de Tàpies

Homenatge a Antoni Tàpies.

Ahir vaig llegir la trista notícia de la mort d'Antoni Tàpies, m'ha sobtat tot i que feia temps que el mestre estava malalt. Catalunya ha tornat a perdre un altre geni, i no li queden gaires amb el mateix talent, la mateixa universalitat, i la seva magnitud. Es pot dir que el món sencer ha perdut un dels "grans", d'aquells que et pots trobar a les col·leccions dels millors museus del món com el Reina Sofía de Madrid, la Tate de Londres, el MoMA i el Guggenheim de Nova York o el George-Pompidou de París.

Quan estudiava a la facultat de Belles Arts, un dia vaig anar amb el meus companys a veure una exposició de Tàpies, l'endemà tots vam començar a experimentar amb textures i taques, línies i colors semblants a les del mestre, fins que va passar el professor ( de tan en tan es passava per a fer una ullada ) i de seguida va endevinar on havien anat el dia abans. Si voleu fer com Tàpies, primer heu d'aprendre a pintar - Ens va dir. I tenia tota la raó del món. Per escriure primer s'ha de saber de lletra.

D'aquesta obra de l'esquerra a la de la dreta hi ha un camí molt llarg d'aprenentatge, d'estudi i molta, molta feina. Alguns no ho veuen perquè s'han perdut en el detall. Però darrere de cada línia hi ha un esforç molt gran, un llenguatge propi creat per transmetre emocions, i sentiments. I això és d'una gran dificultat. Per exemple si us diuen que dibuixeu el mar, podeu fer un quadre tècnicament perfecte, una reproducció realista d'un mar, en tempesta, en calma, una posta de sol, etc...tot això té una gran complexitat. Però si us diuen dibuixeu la mar com l'emoció que et genera al veure'l, el què representa culturalment per un país, el què significa per a un pescador, o per a un mariner. Descriure aquestes sensacions són més difícils que dibuixar un mar perfecte. Per això la majoria d'artistes comtemporanis feien el camí del realisme a l'abstracció, per aprendre a transformar la forma en missatge.

I el missatge d'Antoni Tàpies és d'una gran bellesa plàstica, i més influent del que us podeu pensar, igual que jo, molts creatius s'han vist influenciats pel llenguatge gràfic d'Antoni Tapies, només cal que feu un cop d'ull a la roba de DESIGUAL, per exemple. O al paisatge urbà del nostre país, amb millers d'obres gràfiques que recorden Tàpies.

Deixant de banda la influència de l'obra del mestre sobre l'art actual, cal esmentar el seu patriotisme. El seu compromís amb Catalunya no deixa cap mena de dubte, fins hi tot en temps de la dictadura, donant suport a l'Assamblea de Catalunya.
És per això que podem dir que Tàpies era l'artista nacional de Catalunya. Un monument en vida del què representa el nostre país, i així va quedar reflectit a la seva obra.

Ara un poso unes quantres obres de l'artista, quan les veieu, no veieu Catalunya? Tàpies està tan arrelat a la terra que en forma part del seu ADN.

A l'esquerra un Visca Catalunya! claríssim, i a la dreta, la portada que va crear per celebrar l'edició en català de La Vanguardia, on el mestre va fer el que hagués hagut de fer el diari i traduir el títol al català. Aquest és un dels seus darrers treballs, fins a la fi fidel al seu país, i a la seva cultura, aquest és el seu llegat, aquesta és la nostra herència. Descanseu en pau Mestre.

Dimonis fora! Sort entra!

El divendres al vespre després d'una cerimònia molt entretinguda al Santuari Xintoista, vam escometre contra les dimonis per foragitar-los de casa, de fet ens va costar una mica perquè el dimoni que hi havia era molt gros, tenia unes banyes molt grans i uns ullals molt fers. De totes maneres i malgrat la resistència oferida els dos herois de la casa van poder espantar la bestia llençant-l'hi les mongetes beneïdes al santuari, amb crits de "Oni wa soto"  ( dimonis fora! ) "Fuku wa uchi" ( sort entra! ).

Les bossetes blanques son plenes de mongetes, així compactes fan mes mal, pobre dimoni, va lluitar molt, però no hi havia res a fer contra una forta determinació.

Els valents de casa el van arraconar fins l'entrada, on es va fer fort per darrer cop amenaçant la Shikibu amb una perillosa arma.

 Un cop a terra calia assegurar-se que era mort.

 Perquè podia revifar de cop i volta, per això res millor que un bon cop de massa.

A la fi el bon cor dels valents de la casa va poder més i li van perdonar la vida, a canvi que no faci masses entremaliadures.

Sempre sota la mirada atenta dels nostres herois,  En Miró el "Murri" i Na Shikibu la "Bonica", que per si de cas, es va guarda la perillosa arma.

El santuari ens va regalar una ampolla de Sake un ventall i moltes mongetes, el Sake el reservarem per celebrar la victòria de la sort sobre els dimonis, d'aquesta tradició se'n diu Mamenaki.
"Oni wa soto, fuku wa uchi!"

"möglichst bald vergessen", i un be negre!

El divendres us parlava de la cerimònia japonesa per "espantar dimonis" la Setsubun, sembla que a Alemanya en saben molt d'espantar dimonis, almenys ells va saber fer neteja de nazis i criminals de guerra. Ara han obert una altra capsa de trons, en fer públics uns documents de l'ambaixador alemany, Lothar Lahn,  durant el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.
Segons la notícia publicada pel diari Spiegel, Lahn, que va morir l'any 1994, va deixar uns escrits fent referències a converses amb el monarca espanyol on aquest es mostrava afí als colpistes.
Segons Lahn:  Juan Carlos li va dir que els colpistes només volien "allò que tots volem", i que va concretar en "la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat". I carregava tota la responsabilitat de l'intent de cop d'estat al president del govern espanyol, Adolfo Suárez.
El rei va confessar, segons l'ambaixador alemany, que miraria d'influir en el govern i els tribunals per a evitar un càstig sever als colpistes, i que el 23F s'havia d'oblidar com més aviat millor  "möglichst bald vergessen" ( Vilaweb 05-02-2012 ).
Els innocents no volen oblidar, volen recordar perquè fets d'aquesta mena no es tornin a repetir, perquè la memòria del poble en recordi la vergonya, els que volen oblidar són aquells que no volen que s'investigui el passat perquè tenen quelcom amagat.

Jo fa poc vaig escriure una entrada a aquest blog que titulava "Nicht Vergessen" No oblideu! en que instava a no oblidar els crim del feixisme.
No oblidarem senyor Joan Carles, que us va entronitzar el dictador Franco, del qui vareu ser pupil, no oblidarem que vareu jurar els "principios fundamentales del movimiento" i que, com s'ha dit moltes vegades, no des d'Alemanya sinó que des de Catalunya i fins hi tot pels mateixos colpistes que vos estàveu darrera del cop, i que va ser quan el vareu veure fracassar que us vareu canviar de jaqueta, com ja havíeu fet abans. Nicht Vergessen, Nicht Vergesssen!

Hores baixes per a la casa reial espanyola ara que s'ha destapat que és un niu de corrupció i que cada cop els costa més tapar la implicació del seu cap en els fets del 23F.
Salut i República ( catalana és clar )!

Setsubun 2012

Avui hem celebrat un nou Setsubun, la cerimònia d'espantar els dimonis, ja fa anys que us en parlo, la litúrgia sempre és la mateixa, però enguany hi havia l'afegit que seria la darrera vegada que la Shikibu llençaria les mongetes ja que el proper abril comença l'escola primària.
La cerimònia és tot un espectacle i encara que any rere anys fan sempre el mateix, jo no me'n canso de veure-la, serà pels vestits de Samurai, o per les noies vestides en Kimono, o per veure els avis "ferotges" barallant-se per les mongetes que llença la mainada.

Enguany també hi ha hagut desfilada d'autoritats, en consistori municipal sencer, i és clar els artistes locals no podien faltar a la cita.

L'any passat també va cantar cançons tradicionals, és un noi vestit de Geisha, abans era molt típic, com en el Kabuki, el teatre tradicional japonès, on no hi ha dones.

 Alguns espectadors estaven emocionats i d'altres s'ho miraven escèptics...

 ...eren els déus de la fortuna! Espero que aquest any ens siguin més propicis!

Després dels cantants i els déus, les minyones del temple han preparat l'enterimat per la canalla de l'escola.

 Es el moment mes esperat, quan la mainada llenca les mongetes.

Seguidament un arquer tira dues fletxes, segons on caiguin portara sort. Però jo no m'ho crec gaire, l'any passat van caure bé i una mica més i s'enfonsa el país.

 Després arriba el torn dels grans, es l'oportunitat per poder agafar unes quantes mongetes si estàs lluny.

 No em direu que no paga la pena...

 En Miro no va poder agafar cap bosseta de mongetes però un avi molt simpàtic li va donar una, no sé per què ara, cada cop que li faig una foto posa aquesta cara. L'Aya ha quedat molt guapa, i estava molt contenta ha arreplegat un munt de mongetes!

Algunes bosses tenen número, segons els número hi ha un regal, hem estat de sort, ens ha tocat Sake, i salsa de soja, un ventall i uns quants picarols en forma de drac que serveixen d'amulet. Al vespre farem el Mamemaki, però això ho explicaré en una altre entrada (^_^)