dimarts, de juny 08, 2010

La bici de la mama

La setmana passada l'Aya estrenava una bici de mama, una Angelino fabricada per Bridgestone. Per cert, sabieu que Bridgestone és una empresa fundada al Japó per un senyor que es deia Ishibashi ( Bridgestone, Pont de pedra, en japonès )?
La bicicleta de l'Aya és el que al Japó anomenem una Mamachari. Les Mamachari, són bicicletes molt pràctiques per portar la compra del súper o la canalla. Són molt pesades però les marxes estan pensades per no córrer gaire i no fer massa esforç.
Totes les mames de l'escola en tenen una, amb ella van a tot arreu, però el que més gràcia fa és veure-les amb un fill al davant i l'altre al darrere.
A Hiratsuka ho tenim molt bé, la ciutat és molt plana i els carrers amples i amb voreres senyalitzades amb carrils bici, tot i que en aquest país les bicis fan els que els peta, això és can pixa.
A Tòquio han començat a prohibir parlar pel mòbil o subjectar el paraigua mentre es munta.

No sé si és perquè aquí tenim un circuit de Keirin, una mena de velòdrom on es fan apostes o que, però Hiratsuka es el paradís de les bicis. No m'havia vist mai tantes ni a Holanda.
El Keirin paga molts impostos a l'ajuntament. I potser vol tenir una ciutat "bici-friendly". Un dels avantatges és que podem aparcar de franc a diferència de moltes ciutats veïnes. Ja us he comentat alguna vegada que al Japó no es pot deixar la bicicleta la carrer on es vulgui.

Que els pares utilitzin les bicicletes per anar a l'escola no cal dir que és molt bo pel medi ambient. Molta gent va en bici a la feina o a l'estació de tren. Us imagineu com serien moltes ciutats catalanes pel matí o al vespre si els pares anessin a recollir la canalla en bici?
De bicicletes n'hi ha de totes mides formes i colors. Pel que fa a la sofisticació de les bicis, aquesta té de tot, fins hi tot llums automàtics que s'encenen quan es fa fosc.

Canvi de marxes automàtic i bloqueig de manillar.

I unes cadires amb cinturons de seguretat per la canalla.

A la Shikibu li agrada molt anar en bici, muntada en aquesta cadira tan còmode, el petit Miró, s'haurà d'esperar almenys un any, o fins que li trobi un casc de la seva mida.

NOTA dedicada al company Carquinyol que es queixava que no parlava de les "papa-charis".

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

la bicicleta és impresionant però... perquè no "la bicicleta del pare" ??

Carquinyol ha dit...

moltes gràcies per l'afegit !! =)

maria ha dit...

Impressionant!Té tots els equipaments...fins i tot amb les bicicletes em deixeu bocabadada^^.