El comitè internacional olímpic ( IOC ) va triar Pequín com a seu pels propers jocs olímpics. Aquesta és la capital d'un estat on es vulneren els drets humans cada dia.
Ara els membres del comitè es posen les mans al cap estorats per la reacció popular de la ciutadania. Les protestes contra la Xina i el seu règim es succeeixen arreu on passa la flama olímpica.
Que s'esperaven senyors del IOC? Els estats, moguts per la possibilitat de fer negocis i treure profit del gegant asiàtic han fet la vista grossa als crims contra la humanitat, al capitalisme desfermat, a la contaminació, a la violació dels drets intel.lectuals, etc.
Però el poble no és cec, potser sí que el Tibet ha aprofitat la ben entesa del jocs per a fet ressò de la seva causa, però qui no ho faria?
I no només és el Tibet, qui pateix el genocidi cultural, són altres molts pobles, com el manxú o el mongol, que no tenen un lider mediàtic que els representi. És el mateix poble xinès qui esta sota una dictadura criminal.
Durant els jocs olímpics clàssics es decretava un període de "pau i treva", i la Xina està en guerra, guerra contra el seu poble i guerra contra els seus veïns. ¿Com és possible que a un país així se li hagi concedit l'organització d'uns jocs olímpics?
No és que tingui una simpatia especial envers el Tibet, un país feudal i teocràtic que no garantia cap dret individual, però estic totalment en contra dels genocidis culturals, que visc en la pròpia pell cada dia.
I quina és la posició del govern japonès? De tothom és coneguda l'animadversió del Japó envers la Xina, aquesta animadversió és, no cal dir, recíproca. Malgrat tot, el govern japonès no s'ha pronunciat oficialment, lamenten els aldarulls i demanen respecte per les minories. i és que el Japó farà el que faci Amèrica, s'ha de tenir en compte la la majoria d'empreses japoneses fabriquen a la Xina també.
És el monstre de la globalització, del liberalisme econòmic. Tothom hi està implicat.
De moment el que més els preocupa és que Yuichiro Miura, un alpinista de 75 anys ha hagut de replantejar la seva seva ruta que ascendir a l'Everest i poder convertir-se en l'home més vell en fer el cim.
Diuen que no s'ha de barrejar política i esport, em sembla molt bé. Però ho diuen els que fan el contrari i a més a més barregen economia i esport. Doncs que no hi vagin països, que hi vagin atletes, que competeixin sota bandera olímpica i sense himnes oficials.
Deixeu als atletes en pau, no hi barregeu països ni colors.
Ah no! Això no serà possible, és clar.
I el Tibet, continuarà ocupat, i els treballadors xinesos continuaran explotats, i es continuaran robant les idees d'altres persones sense que ningú hi faci res.
Perquè la Xina és massa gran, fa massa por i és un gran mercat per comprar i vendre.
El nostre estudi ha estat premiat amb un ADDY Nacional ( Els ADDY són guardons concedits per la Federació Americana de Publicitat ( AAF ) i fan esment al treball creatiu ).
